'Bona nit i visca el BarnaSants!'

Ivette Nadal homenatja els seus poetes preferits. | Foto: Guillem Jané Casals

Són dos quarts de 10 del vespre i la menuda Ivette Nadal surt a l'escenari, agafa la guitarra, i es fa gran. Ha vingut a presentar a Luz de Gas el seu tercer àlbum, Mestres i amics. El disc és un recull de poemes musicats per la mateixa Nadal dels poetes que més l'han influïda i a qui més admira, i estima. Entre aquests es troben Enric Casasses, Joan Vinuesa, Víctor Sunyol. Francesc Garriga o Santi Montagud. Amb una veu volgudament fosca, Nadal captiva, encisa dolçament una platea que emmudeix i escolta. A la sala s'hi apleguen una cinquantena de persones en un ambient intimista, trencat per la munió de càmeres que apunten a la protagonista, la petita Ivette que omple l'escenari. Presenta la primera cançó despullada, només a veu i guitarra. És Cançó de bressol per a un osset de peluix, un poema escrit pel seu mestre Víctor Sunyol. La Ivette té una petita llibreria als seus peus, i abans de cada cançó n'agafa un llibre i en recita uns versos. A Calaix de dalt la jove cantautora granollerina mostra la seva versió renovada en un registre més rocker, molt més contundent, que també deixa veure a Si véns, amor, i jo no hi sóc.... Durant el concert intercala els nous temes amb cançons dels seus anteriors treballs, com El senyor del castell, Vivim la nit o una emotiva A cent o a cent vint. 

Ivette Nadal es va fer acompanyar d'amics com Manu Guix o Eduard Canimas | Foto: Guillem Jané Casals

Nadal vol que la vetllada sigui especial, i per això la dota de sorpreses. La primera en arribar és la col·laboració de Manu Guix, que acabarà participant en dues cançons més. Més endavant, Nadal fa pujar  Jordi Busquets a l'escenari perquè l'acompanyi a la guitarra a Cristina, un dels pocs temes que ella mateixa ha posat lletra, i que serà dels més ovacionats. La Ivette explica que li agrada començar i acabar els concerts amb només veu i guitarra, perquè així és com neixen les cançons i se sent més sincera. D'aquesta manera interpreta la darrera cançó abans dels bisos, La lluna, la pruna escrita pel poeta, també de Granollers, Santi Montagud. Nadal confessa que ha estat una nit inoblidable, en especial per les magnífiques col·laboracions. Però encara es guarda un últim cop d'efecte. En el segon i últim bis, la cançó que tanca la vetllada, Mantra, la dedica a Eduard Canimas, a qui demana que la canti amb ella. Al piano hi torna a haver Manu Guix. Al cap d'una hora i quart de recital, Ivette Nadal s'acomiada amb un adéu agraït al públic i un eloqüent "bona nit i visca el BarnaSants!". 

Guillem Jané Casals