El Teatre Casal La Violeta d'Altafulla acull quatre clàssics del Barnasants

Quico Pi de la Serra, Joan Amèric, Dani Flaco i Vicente Feliú actuaran consecutivament del 28 al 31 de març

Els quatre cantautors són ja veterans al festival, però alhora, aquesta setmana s'estrenaran en un escenari que no havien trepitjat abans: el Teatre Casal La Violeta, situat a la localitat tarragonina d'Altafulla. La sala s'afegeix a la llista de locals extra-barcelonins que formen part del Barnasants, cada cop més descentralitzat i escampat pel territori català, ja que en aquesta edició ha sonat a Vielha, Elna, Lleida, Sant Cugat, Viladecans, L'Hospitalet, Castelldefels i fins i tot València.

Dijous a les 21h, Pi de la Serra oferirà al públic nous temes d'un disc que veurà la llum en poc temps, i a més farà un repàs dels seus quasi 50 anys de trajectòria musical en la presentació del seu darrer disc Quicol·labora (Temps Record, 2011). En aquest àlbum, el cantautor dels Setze Jutges fa un repàs de les seves diferents èpoques a través de d'algunes de les seves cançons més estimades. Les seves lletres han estat conegudes per el seu to lluitador i els seus jocs de paraules, que van aconseguir esquivar la censura franquista. Precisament, el cartell d'enguany del Barnasants gira entorn uns versos del seu tema Cultura. 

L'artista que va guanyar l'any passat el Premi Barnasants al "millor concert", Joan Amèric, serà el protagonista de la tarda de divendres tot presentant el seu nou treball, Directament (Temps Record, 2012). Porta un any fent girar per Llatinoamèrica i Catalunya, i que tot just acabin aquests primers mesos del 2013 tornarà a endur-se cap a Cuba. A les 19h comença l'espectacle, i al seu myspace podeu sentir-ne un tast.

Cada vez más flaco (autoeditat, 2012) serà el disc que presenta Dani Flaco el dissabte. El cantautor de Bellvitge ja ha actuat diversos cops en aquesta edició, en col·laboracions als concerts de Chivo Chivato i Rafa Pons. Ara, però, ho farà en solitari per interpretar les cançons del disc que va gravar al Teatre Joventut de la seva ciutat el febrer de l'any passat, en un concert inclòs, precisament, al BarnaSants. Dani Flaco és un dels artistes fetitxes del festival, i ho demostra el fet que ja hi ha actuat en set edicions, i sovint repetint en un mateix any, com és el cas de l'actual edició. Cada vez más flaco inclou setze cançons, de les quals dotze serveixen per repassar els èxits del seu repertori i quatre són inèdites. El disc, que també inclou un DVD, ha estat produït per Pepo López i el mateix Flaco. El concert del de L'Hospitalet serà dissabte, 30 de març, a les 21h. 

Finalment, l'últim concert d'aquesta setmana a Altafulla serà el que oferirà el veterà músic cubà Vicente Feliú.  El trobador ha preparat una antologia de temes amb el guitarrista Alejandro Valdés per oferir un recital ben especial que serà enregistrat en directe i passarà a formar part de la Col·lecció BarnaSants. Feliú ja és un dels habituals del BarnaSants, que el defineix com "el festival de trobadors més important del planeta". Per ell, el trobador és aquell que s'hi deixa la vida fent de cantautor. El concert tancarà la setmana el diumenge 31 de març a les 19h. 

A part d'aquests quatre actes, aquesta setmana el BarnaSants comptarà amb el brasiler Victor Salvatti dijous, Daniel Cros divendres i Sandra Rehder dissabte, tots tres al Luz de Gas a les 21.30h.

Alba Crespo Rubio i Guillem Jané Casals

Carles Dénia i Narcís Perich estrenen material al Barnasants

En una setmana carregada de diversitat en els espectacles, el festival acull dos artistes que presenten nous temes, en el cas de Carles Dénia, i un nou álbum, en el cas de Narcís Perich. El primer actuarà demà dijous 21 de març a les 21h a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat; el segon, el dissabte 23 de març a les 19.30h al Koitton Club.

Carles Dénia estarà acompanyat per la seva guitarra i per músics com Lluna Aragón (violí, cors i percussió), Tóbal Rentero (llaüt, bandúrria, guitarró, cors i percussió) i Pau Figueres (guitarra, cors i percussió). Aquest darrer artista ja va ser protagonista del Barnasants el passat 21 de febrer quan va tocar amb Gemma Humet a l'Atelier. L'espectacle estarà composat pels temes dels treballs anteriors de l'artista valencià, Tan alta com va la lluna i El paradís de les paraules, a més d'incloure temes inèdits que formaran part del proper treball de Carles Dénia. L'artista, que ja s'ha convertit en un referent de la música d'arrel, protagonitzarà un espectacle caracteritzat per música tradicional catalana, cant d'estil i musicacions de poetes de l'orient d'Al-Àndalus en versions de Josep Piera.

Narcís Perich presentarà el seu sisè treball, que rep el nom Un pas ferm. El disc recrea sons d'origen americà i consta de temes alegres combinats amb d'altres més intimistes. Esta produït pel guitarrista David Soler i gravat per la banda de Nova York Jonah Smith Band. Altres artistes, com Arecio Smith, Tito Busquets o Ivó Oller també hi han participat.

Carmen Buades Ávila

Rossana Taddei actua dijous 21 al Teatre Plaza de Castelldefels

La urugaiana havia de tocar a l'Espai Ramon Fernandez Jurado de la mateixa ciutat, però s'ha canviat l'ubicació

El concert forma part d'una gira de presentació del disc que ha grabat fa poc amb BandAlegre, un projecte que està tirant endavant amb els músics suïssos Mauro Fiero, Max Frapoli, Flaviano Braga, i el bateria Gustavo Etchenique, amb el que ja ha compartit i comparteix escenari a l'espectacle MinimalMambo. A part de Castelldefels, Taddei visitarà Madrid i altres ciutats de França i Suïssa.

Aquest treball és el novè de la seva llarga trajectòria com a la cantautora i guitarrista, ja sigui en solitari com en diverses col·laboracions amb altres artistes. Les seves músiques denoten la influència de tot el que l'ha envoltat des de que començava: ja sigui les cançons populars de la seva terra natal, Uruguai, com l'experiència amb el pop-rock o el jazz, amb tocs italians d'Europa, quan la seva família van traslladar-se a Suïssa durant un temps (1970-1981). 

Malgrat el canvi d'espai, l'hora es manté: a les 21:30 Rossana serà al Teatre Plaza de Castelldefels.

A més, dijous 21 de març el Barnasants comptarà amb dos concerts més. La Sílvia Comes, torna als escenaris després de Faro, i ens porta Fuertes, el seu particular tribut a la poetessa llatinoamericana Gloria Fuertes, a les 21.30h al Luz de Gas, per 16€. I en Carles Dènia, un cantaor valencià, també presenta, en exclusiva, temes del seu nou disc, acompanyat d'un gran elenc de músics. Això serà a les 21h a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet. 

Alba Crespo Rubio

Alidé Sans torna al Barnasants amb SansPires

L'aranesa que va inaugurar el festival amb Enric Hernáez canvia de parella i actua amb el brasiler Nedson Pires

Ella de la Val d'Aran i ell brasiler, una barreja que es trasllada a la música que fan: la fusió duta a la màxima expressió. Des de fa tres anys que treballen junts que combinen beat box (percussions vocals) i instruments tradicionals com el piano i la guitarra, mesclen ritmes populars amb reggae, funky i rumba. Per això, SansPires no és un conjunt musical fàcilment classificable en un estil concret i tancat. 

Alidé és la compositora, tot i que en alguna ocasió posen música a pomes ja escrits. És també la cantant de la formació, i s'expressa en aranès. Ja va actuar en el concert inaugural del festival, que es celebrà a Vielha, capital de la seva terra natal, on col·laborà amb Enric Hernàez amb l'espectacle He mirat les muntanyes com brillaven. Aquest és el primer concert que el duet farà a Barcelona i  tindrà lloc avui 15 de març a les 19.30h, a la sala l'Atelier.

A més, aquest divendres també, Barnasants acull una altra veu femenina, la de Joana Serrat. La cantant vigatana presenta el seu tercer àlbum, The relief sessions, a la sala Luz de Gas a les 21.30h. És el primer disc que firma amb el seu nom i ve carregat d'un estil indie-folk, barrejat amb tocs de pop, country i rockabilly.

Alba Crespo Rubio i Carmen Buades Ávila

Es posa en marxa un nou web sobre cançó d'autor

Canciondeautor.es vol esdevenir un lloc de referència sobre el tema i reivindicar la vigència d'aquest tipus de música

I van pel bon camí. Fa unes setmanes iniciaven el tempteig per Facebook i Twitter, i avui, dimecres 13 de març, acaben de llançar-se a la xarxa "oficialment", amb una bona acollida per part del públic. A la pàgina hi podreu trobar informació biogràfica i discogràfica sobre artistes, notícies, cròniques i entrevistes, i també un calendari on apareixen els esdeveniments que poden interessar les persones usuàries.

Aquesta és l'aparença d'una part de la pàgina principal

Darrera de cancióndeautor.es, hi ha l'Alfonso, un informàtic i expert en comunicació a través de la xarxa, la passió del qual sempre ha estat la música creada per cantautors i cantautores en castellà. Així veu la llum aquest projecte que segons confessa ell mateix va sorgir d'una nit de festa, i ha anat prenent forma gràcies a companys i companyes que també es faran càrrec del site.

Alba Crespo Rubio

Xavier Baró enregistra nou disc en directe al BarnaSants

El cantautor, poeta i trobador brinda un concert que repassa tota la seva trajectòria

 

Xavier Baró ja va participar en aquesta edició del festival el passat mes de febrer a Lleida

El recital antològic que oferirà el bard de Ponent s'emmarca en la gira Entre les tempestats, en la que recupera l'esperit dels joglars i de poetes com Salvat-Papasseit, Rimbaud, Verdaguer o Blake. És la primera vegada que Baró inclou temes de tota la seva discografia en un mateix concert. L'objectiu és gravar-lo en directe per compilar un disc que es llençarà a la primavera, i que passarà a formar part de la col·lecció d'enregistraments del BarnaSants. Aquest nou àlbum serà editat juntament amb el concert del passat 22 de febrer al Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, inclòs també al BarnaSants.

Baró ha confessat que "ja fa temps que volia fer un disc en directe on incloure algunes cançons d'àlbums anteriors". Al trobador lleidetà l'acompanyarà l'Art de Troba, "la fabulosa banda que m'ha acompanyat durant uns quants anys, amics i músics sensacionals que han creuat amb mi la terra inhòspita", explica. A dalt l'escenari, doncs, hi haurà també Ramon Godes a la guitarra elèctrica, Txabi Àbrego a la guitarra, la mandolina i veus i Víctor Verdú a l'orgue i el piano. A més, Xavier Baró també podrà comptar amb altres artistes convidats, com Heura Gaya, Gasion, Els Laietans o Krregades de Romanços. El concert tindrà lloc demà dijous 14 de març, a les 21.30h a la sala Luz de Gas.

Demà també hi ha dos concerts més. Toni Jiménez és un jove cantautor de Sant Boi que ha guanyat el primer premi del Festival de cançó d'autor de Viladecans. Presenterà el seu primer disc, Deudas y dolores, que ha estat finançat per crowdfunding, al Harlem Jazz Club a les 19.30h. Xavi Múrcia serà a l'Auditori Barradas de L'Hospitalet a les 21h per estrenar el seu segon treball, A contrapeu (Discos a mà, 2012).

Guillem Jané Casals

Dani Flaco: "Tinc els mateixos ideals a l'hora de cantar ara que quan treballava a la SEAT"

Daniel Sánchez, més conegut com Dani Flaco, va nèixer a Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, ciutat que continua sent casa seva. Va treballar a la SEAT, i es nota en la consciència treballadora que emana de les seves paraules i cançons, pròpia del barri i la família que l'han vist crèixer. Però ara la música li permet viure. Això sí, sense quasi passar dos dies seguits al mateix lloc: ell mateix ens explica que en dues setmanes ha hagut de tocar a Granada, Sevilla, Madrid, L'Hospiatalet, Múrcia, i València. No para, però sembla que li agrada l'ofici de cantautor-trobador, vocació que persegueix des dels 13 anys, quan escrigué la seva primera cançó. El seu darrer àlbum, Cada vez más flaco, gravat en directe durant l'actuació de la passada edició del Barnasants és el cinquè que publica, i que actualment està fent girar per les sales de tot l'estat.

Li vam demanar a en Dani de trobar-nos en un lloc que digués quelcom d'ell i la seva manera de ser, i ell ens va rebre a l'Oncle Jack, el seu bar de capçalera. Allà el coneixen de tota la vida i és on més còmode se sent, tant actuant com prenent alguna cosa amb les seves amistats un dia qualsevol. 

A l'acabar, l'artista ens va regalar un fragment de Nomeolvides, un tema del seu nou disc.

Agraïments: L'Oncle Jack

Alba Crespo Rubio, Carmen Buades Ávila, Guillem Jané Casals

Jordi Bianciotto: "La creativitat és el millor que està passant a Catalunya"

 

Jordi Bianciotto (Barcelona, 1964) és un periodista i crític musical. Fa més de vint anys que és a la professió, i actualment escriu a El Periódico de Catalunya, a les revistes musicals Enderrock i Rockdelux, i als mitjans digitals Nació Digital i Mèdia.cat. També és col·laborador de l'Enciclopèdia Catalana, i és autor de biografies i enciclopèdies musicals. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Ens rep a casa seva, un pis de l'Eixample que respon al seu habitant melòman, una mena de temple de la música. Totes les parets estan cobertes de prestatgeries plenes de llibres i discos. Té unes calaixeres d'un metre de fonràdia per encabir-hi tota la música que té emmagatzemada. Ens explica que els últims anys ha anat llençant les caràtules dels àlbums i guardant els CDs en fundes, per guanyar espai. Enmig de la immensitat de llibres i música encara hi troba lloc per alguns records: fotos amb en Roger Mas a l'Havana, amb els Estopa a Mèxic o amb la Patti Smith a Barcelona.

A l'editorial del Paraules al BarnaSants escrivia que “l’etiqueta de cantautor ha deixat de sonar antiga”. Com definiria la figura del cantautor actual?

Literalment, cantautor és aquell que canta les seves cançons. Per la qual cosa Metallica, U2 o Coldplay serien grups de cantautors. En aquest país originalment el cantautor era un trobador modern on el text tenia un paper rellevant. Amb el temps això s’ha anat diluint. Després d’una època en què la paraula cantautor es relacionava amb una cosa antiga i superada, actualment torna a identificar-se amb el creador artesanal que dóna importància al text, torna a tenir connotacions de modernitat.

“Música i política ja es barregen soles”, deia en un article. La música ha de ser també un instrument de compromís social i polític?

Crec que és una opció lliure de l’artista. Hi ha artistes que fan propostes que es comprometen amb la societat  i són brillants i n’hi ha són mediocres. En alguns àmbits de la societat està ben vist que l’artista es posicioni, sempre i quan aquesta posició sigui d’esquerres. Quan és una posició, per exemple, de defensa de valors nacionals, això és vist com una nosa.

Tradicionalment sempre hem relacionat la figura del cantautor amb reivindicacions d’esquerres. Hi ha cantautors de dretes?

En altres èpoques hi havia hagut la María Ostiz. En els darrers temps hi ha la Russian Red, que es mou entre el folk i el pop, i no ha tingut problemes en dir públicament que és de dretes. De fet és legítim, no? Ara, és cert que hi ha molt poca tradició de cantautors de dretes. Fa uns anys a TV3 hi havia un programa que es deia Herois quotidians. Va sortir el cantautor Abús, l’Agustí Busom, fent una paròdia de Paco Ibáñez en clau de dretes, molt divertit. 

Per què creu que avui dia ja no es fa quasi cançó protesta?

L'estigma del cantautor pallissa tenia unes connotacions de pesadesa, d’aridesa i de pamflet que ha fet que diverses generacions n'hagin volgut fugir del tot. Però és veritat que en els últims temps hi ha alguns cantautors, com Pau Alabajos, Feliu Ventura o Cesk Freixas, que reprenen aquesta idea de la queixa i del compromís polític. En canvi, al camp del folk/pop indie la politització és pràcticament inexistent, els fa pànic caure en la cosa pamfletària. Això no treu que en els concerts alguns d’ells diguin coses compromeses. Recordo que l’any passat al festival Pròxims al Poble Espanyol van llegir un manifest en contra de l’apujada de l’IVA en cultura.

21% d’IVA en cultura. 

Pel que parlo amb els promotors tots es queixen moltíssim, i tenen motius per fer-ho. Realment un augment del 8 al 21% és molt pronunciat, i el marge de beneficis es redueix moltíssim. Jo diria que estem començant a notar una sensació de que això no va bé, i que s’estan venent menys entrades. A les sales, quan hi ha un fenomen popular encara omple, però fora d’això costa moltíssim. És preocupant perquè d'una banda podem començar a perdre gires internacionals importants, i de l'altra, a les franges més baixes, evidentment pels artistes més petits això és un drama.

Com valora el paper del BarnaSants en aquest context?

BarnaSants és l’obra d’un personatge obstinat que és en Pere Camps. El perfil artístic del festival se’l va inventar ell fa 18 anys i no s’ha alterat d’aquest camí, ha sigut absolutament fidel a la seva idea. BarnaSants fa un paper de gran aparador de la música compromesa amb el moment en que vivim. I comptabilitza estrelles amb moltíssims valors emergents.

Tot i la situació complicada, tenim una de les generació de músics amb més qualitat i varietat. Què passarà amb ells?

És preocupant, però espero que tinguin paciència. La creativitat està en un gran moment a Catalunya, això és el millor que està passant ara mateix. A més, tots els artistes estan obrint fronteres, viatgen molt més que abans. Ara se’n poden anar una temporada a Berlín, i allà coneixen a no sé qui, i obren portes per circuits escènics que aquí no coneixem. Qui té imaginació, inquietud i talent jo sempre tendeixo a pensar que les coses li han d’anar més o menys bé.

Bianciotto recomana:

- La figura del buit, d'El Petit de Cal Eril (crítiques a TimeOut i Rockdelux)
- Ghosts of Comala, d'Àlex Torío
- Núria Graham (vídeo)


Alba Crespo Rubio, Carmen Buades Ávila, Guillem Jané Casals

Dones cantautores: conversa entre Esther Condal i Gemma Abrié

Què és la cançó d'autor? És el mateix actualment parlar de cantautors que de cantautores? Com ha evolucionat la figura de la dona en el món de la música en els darrers anys? Esther Condal i Gemma Abrié ens responen a aquestes preguntes.

Inutil Paisagem, una cançó d'Antonio Carlos Jobim:

Agraïments: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

Alba Crespo Rubio, Carmen Buades Ávila, Guillem Jané Casals

Un altre cap de setmana intens

El festival ofereix nou concerts en quatre dies

 

Sílvia Pérez Cruz

Aquesta nit hi ha doble sessió al BarnaSants. La lleidetana Meritxell Gené actua a les 21h a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet per presentar el seu tercer treball, Així t'escau la melangia (autoeditat, 2013), un homenatge al poeta lleidetà Màrius Torres. A les 21.30h és el torn del cantautor de Florència Davide Riondino, a la sala Luz de Gas. Inicialment l'havia d'acompanyar Dani Flaco, però finalment no podrà ser així, ja que el de l'Hospitalet tenia una actuació a Madrid.

Demà torna a haver-hi duplicació de cites a Barcelona i a l'Hospitalet. A les 21.30h a Luz de Gas hi actuarà Montse Castellà, cantautora de Tortosa que debuta al festival i que repassarà temes dels seus tres discos. Ismael Serrano serà al Teatre Joventut de l'Hospitalet per presentar el seu vuitè àlbum, Todo empieza y todo acaba en ti (Universal, 2012), que beu de les influències d'Aute, Serrat, Sabina, la nova cançó d'autor anglosaxona i l'univers musical de Llatinoamèrica. El madrileny uneix poesia i compromís social per despertar consciències.

El plat fort del cap de setmana arriba dissabte, a les 21h al Teatre Auditori de Sant Cugat, amb Sílvia Pérez Cruz. La flamant guanyadora d'un Goya, i reconeguda com a millor artista de l'any per la crítica dels Premis Enderrock, porta sota el braç el seu primer disc amb cançons pròpies: 11 de novembre (Universal, 2012). A la mateixa hora, al Teatre Plaza de Castelldefels, actuarà el veterà cantant i compositor Javier Ruibal.

Andreu Valor

Diumenge arribarà amb tres actuacions més. Dues de la mà d'Amadeu Casas, que actuarà a les 18h i a les 20h al Jamboree, on presentarà el seu cinquè treball d'estudi, Matèria orgànica (Temps Record, 2012), que inclou homenatges a Pi de la Serra i Roger Mas. Entre les dues actuacions de Casas hi haurà la d'Andreu Valor, el músic de Cocentaina, que oferirà els temes del seu segon àlbum, A l'ombra de l'obscuritat (Mésdemil, 2012), on s'hi poden sentir col·legues seus com els valencians Miquel Gil, Feliu Ventura i Pau Alabajos, el menorquí Cris Juanico i el penedesenc Cesk Freixas.




Guillem Jané Casals

Vicens Martín: "Em sento indigne com a artista per les condicions en què he de treballar"

Vicens Martín és un compositor i guitarrista que imparteix classes al Taller de Músics de Barcelona. És director de la Jove Big Band, i va ser fundador i director durant deu anys de l'Original Jazz Orquestra, amb les quals ha participat a festivals de jazz de tot Catalunya. Un dels seus darrers projectes ha estat musicar 11 dels poemes de Els fruits saborosos, de Josep Carner. Inclòs dins del BarnaSants i interpretat per la seva  Dream Big Band i amb l'acompanyament vocal de Gemma Abrié, l'espectacle es va representar a la sala Jamboree durant els passats mesos de gener i febrer.

Quan pensem en Vicens Martín i en la seva trajectòria com a compositor, podem afirmar que és autor encara que no sigui cantautor. Què és exactament cançó d'autor?

Si ara els estils estan barrejats, la realitat musical ha canviat en algun sentit. Quines són les noves característiques del nostre panorama musical? Què ha canviat?

I si a aquesta situació li afegim, per exemple, el tancament de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya... Què significava un espai com aquest?

Què pot fer un músic per enfrontar-se a això? Existeix des del gremi musical algun projecte conjunt que permeti revertir aquesta tendència?

Acabem l'entrevista i en Vicens Martín ens ofereix una petita improvisació:

Agraïments: Taller de Músics

Alba Crespo Rubio, Carmen Buades Ávila, Guillem Jané Casals

Cancel·lat el concert d'Eduardo Sosa del dijous 7

El cantautor cubà ha tingut problemes amb el visat i no podrà actuar a la Casa Amèrica de Barcelona

El músic, considerat un dels nous talents de la Nueva Troba Cubana del moment, va començar la seva carrera en solitari l'any 2002. Els seus inicis com a compositor i intèrpret es remunten al duet que formava des del 1997 amb Ernesto Rodríguez: Postrova. Va ser llavors quan va començar a establir contacte i col·laborar amb artistes de casa seva com Sílvio Rodríguez i Pablo Milanés, que l'han recolzat i apostat per ell com a un dels seus successors. A més, també ha compartit escenaris amb Ana Belén i Fito Páez, entre d'altres cantants espanyols i llatinoamericans.

Al festival BarnaSants, la veu de Sosa havia de protagonitzar un recorregut per temes de la cançó cubana des de la seva fundació fins als més vigents, a la seu de la Casa Amèrica Catalunya, una fundació que té l'ojectiu d'estrènyer els llaços entre la comunitat llatinoamericana i Catalunya. Però no podrà ser així per problemes amb el visat que no han permès el cantautor arribar a Barcelona, segons ens informen des de la Fundació i l'organització del festival.

Però per a que no us quedeu amb les ganes de sentir-lo, us en deixem un tast:

Alba Crespo Rubio

Senyors Tranquil arrasen en la primera fase de 'La millor cançó'

Blues audiovisual, de l'àlbum Gratacels, se situa a 28 vots de la segona cançó més votada

La cançó del duet barceloní ha passat a la fase final de l'enquesta per decidir quina és la millor cançó del BarnaSants 2013 com a la favorita indiscutible. Amb 52 vots, Blues Audiovisual ha, com a mínim, doblat el resultat de totes les altres cançons candidates. No obstant això, en aquesta nova fase sembla ser que  els resultats estan molt més igualats i que Senyors Tranquil estan patint una caiguda en el suport dels vots.

Gratacels va arribar el 2012, després de Tenir-ho tot (2010)

El Gad i el David van tocar el passat 17 de febrer al Koitton Club dins d'aquesta divuitena edició del festival BarnaSants i la seva propera acutació serà el dijous 14 de març al centre cívic Urgell. 

Els mallorquins Antònia Font, amb Per jo i tots es ciclistes, han quedat en segona posició amb 24 vots, seguits molt d'a prop de l'Iventari de Pau Alabajos, que n'ha obtingut 23. Sílvia Pérez Cruz, amb Pare meu, comparteix la quarta posició amb Vivim la nit, d'Ivette Nadal.

Els resultats definitius de l'enquesta es publicaran durant la propera setmana i, mentrestant, les cançons segueixen competint per ser nomenades com la millor del festival. Del que no hi ha cap dubte és que artistes emergents com Joana Serrat, amb Sharing wine (a Summer tale), saben fer-se un lloc entre d'altres consagrats com Antònia Font, Pau Alabajos o Rafa Pons i que, per tant, els resultats podrien ser una sorpresa. Recordeu que ja podeu votar a la fase final.

Carmen Buades

'Bona nit i visca el BarnaSants!'

Ivette Nadal homenatja els seus poetes preferits. | Foto: Guillem Jané Casals

Són dos quarts de 10 del vespre i la menuda Ivette Nadal surt a l'escenari, agafa la guitarra, i es fa gran. Ha vingut a presentar a Luz de Gas el seu tercer àlbum, Mestres i amics. El disc és un recull de poemes musicats per la mateixa Nadal dels poetes que més l'han influïda i a qui més admira, i estima. Entre aquests es troben Enric Casasses, Joan Vinuesa, Víctor Sunyol. Francesc Garriga o Santi Montagud. Amb una veu volgudament fosca, Nadal captiva, encisa dolçament una platea que emmudeix i escolta. A la sala s'hi apleguen una cinquantena de persones en un ambient intimista, trencat per la munió de càmeres que apunten a la protagonista, la petita Ivette que omple l'escenari. Presenta la primera cançó despullada, només a veu i guitarra. És Cançó de bressol per a un osset de peluix, un poema escrit pel seu mestre Víctor Sunyol. La Ivette té una petita llibreria als seus peus, i abans de cada cançó n'agafa un llibre i en recita uns versos. A Calaix de dalt la jove cantautora granollerina mostra la seva versió renovada en un registre més rocker, molt més contundent, que també deixa veure a Si véns, amor, i jo no hi sóc.... Durant el concert intercala els nous temes amb cançons dels seus anteriors treballs, com El senyor del castell, Vivim la nit o una emotiva A cent o a cent vint. 

Ivette Nadal es va fer acompanyar d'amics com Manu Guix o Eduard Canimas | Foto: Guillem Jané Casals

Nadal vol que la vetllada sigui especial, i per això la dota de sorpreses. La primera en arribar és la col·laboració de Manu Guix, que acabarà participant en dues cançons més. Més endavant, Nadal fa pujar  Jordi Busquets a l'escenari perquè l'acompanyi a la guitarra a Cristina, un dels pocs temes que ella mateixa ha posat lletra, i que serà dels més ovacionats. La Ivette explica que li agrada començar i acabar els concerts amb només veu i guitarra, perquè així és com neixen les cançons i se sent més sincera. D'aquesta manera interpreta la darrera cançó abans dels bisos, La lluna, la pruna escrita pel poeta, també de Granollers, Santi Montagud. Nadal confessa que ha estat una nit inoblidable, en especial per les magnífiques col·laboracions. Però encara es guarda un últim cop d'efecte. En el segon i últim bis, la cançó que tanca la vetllada, Mantra, la dedica a Eduard Canimas, a qui demana que la canti amb ella. Al piano hi torna a haver Manu Guix. Al cap d'una hora i quart de recital, Ivette Nadal s'acomiada amb un adéu agraït al públic i un eloqüent "bona nit i visca el BarnaSants!". 

Guillem Jané Casals

S'acosta el llançament del nou web sobre cantautors i cantautores "canciondeautor.es"

L'objectiu és fer confluir els i les artistes amb el seu públic adaptant-se als canvis que la tecnologia ha provocat en el consum musical actual

Canciondeautor.es sorgeix de les necessitats dels mateixos autors. Tal com ens explica l'Alfonso, un d'ells, davant de la manca d'un espai on poder trobar informació centralitzada sobre el panorama musical espanyol, va decidir crear-lo ell mateix. Així, es pretén que aquesta nova web sigui un "punt de trobada" per a totes aquelles persones que estan cansades d'anar a buscar als perfils i webs de cada cantautor o cantautora tot allò que volen saber i que sovint no troben, i també per a totes i tots aquells músics que malgrat tenir molt talent passen desapercebuts a causa de l'ocupació dels grans canals de difusió que són les discogràfiques i les ràdios per part de cantants que són promoguts amb fins merament comercials.

De moment, el portal s'ha aventurat a les xarxes socials a través de twitter i facebook per a començar a fer-se un lloc en aquest àmbit. Sembla que el camí se'ls mostra favorable, ja que ompliran el buit que hi ha a internet entorn el tema. Els motius són varis: per exemple, la caiguda en desús de plataformes com myspace n'és una, però també la manca de formats comuns, senzills i pràctics, i la disseminació de la informació sovint difícil de trobar, en són els més importants.

Darrere la idea inicial del projecte esta l'Alfonso Maestre. Nascut a Astúries i barceloní des de fa 10 anys, la seva carrera professional ha estat enfocada al món d'internet i la comunicació a través de les noves tecnologies. A part de les webs, sempre s'ha interessat per tot el que girava al voltant de la cançó d'autor, i ara per fi ha aconseguit fusionar les seves dues passions. A més, altres persones han col·laborat a materialitzar la idea que en breus veurà la llum: la Geles González porta els temes de comunicació, estratègia i social media; en Javier Calet és l'expert en multimedia i videojocs; la Júlia, que ha aportat la majoria de dades biogràfiques, i molta altra gent amb la que aspiren a col·laborar si el portal tira endavant amb èxit. 

Asseguren que el camí ha estat llarg (un any) perquè les hores invertides han estat fora d'horari laboral, i continuarà sent feixuc perquè és autofinançat. Però alhora, en ser una iniciativa personal, la voluntat de garantir la màxima qualitat és un propòsit ferm, i esperen esdevenir una referència en la cançó d'autor i tot el que l'envolta. De moment, ja s'està fent realitat, i compten amb uns quants contactes d'artistes, entre ells alguns que han actuat al Barnasants, com Dani Flaco i Rafa Pons. Molts, poc a poc han esdevingut amics i col·laboradors, donant ple suport al projecte. Us en mantindrem al dia!

Alba Crespo Rubio

http://canciondeautor.es/

El Barnasants acull aquesta setmana cinc cantautors catalans

Aquesta, que és la cinquena setmana de concerts del Barnasants 2013, arriba carregada d'artistes d'estils diversos com Muerdo, Pascuala Ilabaca o Rubén Pozo. Entre les 13 actuacions que tindran lloc durant aquests dies, cal destacar la presència d'artistes consagrats del panorama musical català, com Llorenç Santamaria, Marina Rossell o Roger Mas. No obstant això, també formaran part de l'agenda musical d'aquesta setmana dos artistes que estan fent-se un lloc entre els cantautors de Catalunya: Ivette Nadal i Roger Margarit. Tots ells tocaran al festival entre el 28 de febrer i el 3 de març. 

El primer de tots en fer aparició serà el mallorquí Llorenç Santamaria, aquest dijous 28 de febrer a la sala Luz de Gas a les 21.30h.  La música rock del Santamaria que des del anys 60 ha guanyat diversos discos d'or sonarà acompanyada de Pell de Gallina, un nou àlbum on l'artista recupera el català en les seves cançons i col·labora amb grans figures de la música balear com Tomeu Penya. 

Ùn dia després, l'1 de març, també a Luz de gas, Ivette Nadal interpretarà les cançons del seu tercer treball, Mestres i amics. Aquest disc arriba després de Camí privat (2009) i A l'esquena d'un elefant (2010) i inclou una combinació de temes propis amb poemes musicats dels poetes actuals Víctor Sunyol, Joan Vinuesa, Francesc Garriga, Anna Aguilar-Amat, Enric Casasses i Santi Montagud. 

Calaix de dalt pertany a Mestres i amics, finançat a través de la plataforma de micromecenatge Verkami

Però aquest no serà l'únic concert que oferirà el Barnasants el dia 1 de març: Roger Mas presentarà a Ca'n Massallera (Sant Boi de Llobregat) Roger Mas vist per ell mateix. L'espectacle és una nova visió de les cançons més conegudes de l'artista de Solsona. La seva única companyia seran una guitarra i el contrabaix d'Arcadi Marcet.

L'Hospitalet de Llobregat i, més concretament, l'Auditori Barradas, serà el següent escenari per als artistes catalans aquest cap de setmana. Marina Rossell homenatjarà, a través de versions en català, el seu amic Georges Moustaki amb l'espectacle Canta Moustaki, que va sortir en format disc l'any 2011 sota el nom Marina Rossell canta Moustaki. El concert tendrà lloc el dissabte dia 2 de març.

Roger Margarit serà el darrer d'aquests cinc artistes en tocar al Barnasants. El diumenge dia 3 de març oferirà al Harlem Jazz Club A la vilaverda, el seu disc debut que va sortir a la venda el passat 2012. Amb tan sols 19 anys i inspirat en artistes com Antònia Font i Sisa, Roger Margarit presenta una proposta personal del pop natural utilitzant la guitarra, el violí o, fins i tot, instruments electrònics.

Notícies relacionades:

Pell de Gallina, el nou disc de Llorenç Santamaria

Ivette Nadal presenta el seu tercer disc, Mestres i amics

Carmen Buades Ávila

Rafa Pons fa posar dempeus el Palau de la Música

El concert va superar les expectatives tant de l'organització com del públic

Era el primer cop que actuava al Palau | Foto: Alba Crespo Rubio

Envoltat d'amics, Rafa Pons va gaudir de l'espectacle tant o més que qualsevol persona de la platea. Va farcir d'humor desenfadat els espais entre cançó i cançó, i va entregar-se a cada vers, alhora que rebia la resposta de centenars de persones que van ballar i saltar enèrgicament en tot moment. El cantautor va començar la nit amb "Malaputa", per a encendre l'ambient, i va fer un repàs dels temes més destacats dels seus tres treballs com "Olvídate de mi" que va decidir dedicar a en Marichalar, o "No te jode", destinada a tots i totes les menors d'edat que havien pogut per fi assistir a una actuació seva, i "als pares i mares, que els porten a aprendre paraulotes". També el nou tema, "Buenos Aires" ja llançat a través del seu web, va causar sensació. Una bona manera de posar fi a la gira de presentació del disc Persona animal o cosa.

No va estar sol

L'entrega va ser total per les dues parts | Foto: Alba Crespo Rubio

Dels moments estelars cal remarcar la col·laboració de dos grans amics seus: el seu "primo" Dani Flaco, amb qui comparteix projectes i peripècies des de ja fa temps, i el gallec Andrés Suárez, de qui es va declarar fervent admirador. No van ser els únics amics de l'artista que van ser al seu costat, ja que dos coneguts d'en Rafa de tota la vida, "Los Martínez", tal com ell els va presentar, van animar el primer i últim tema amb els seus balls i salts sobre l'escenari.

Amb l'excusa de "no saber quan tornaria a tocar al Palau", es va permetre llicències que van acabar de donar-li toc divertits i emotius a la vetllada. Desendollar la guitarra i cantar a capella el tema "Un poco idiota" en va ser un, i el "Born in the USA" dedicat al seu "jo de 12 anys" al final de tot en va ser un altre. 

I què en pensa, el públic?

El concert va ser un èxit en molts sentits. El primer de tots, l'assistència, que va desbordar el que es preveia des de la productora Les nits de l'art. Cal tenir en compte que hi havia gent que esperava que es celebrés des de quasi fa un any, donat que la cita del 14 de novembre es va aplaçar amb motiu de la Vaga General del mateix dia. D'altra banda, els i les presents van veure més que satisfetes les expectatives per a la nit: van viure un Rafa Pons que, acostumat a sales molt més petites i ordinàries es va defensar prou bé en un auditori d'aquelles dimensions, en part gràcies a la banda que l'acompanyava. Un dels inconvenients van ser les cadires. Van fer més nosa que servei a un públic entregat que tot i que al final de cada cançó s'hi asseia, era més aviat protocolari, perquè amb els primers acords de la següent tornaven a estar fent bots al ritme de les lletres, que quasi tothom sabia de memòria. A l'acabar definitivament el xou, els aplaudiments van sentenciar el balanç més que positiu, que va permetre a l'artista assegurar la realització d'un nou treball.

Ahir divendres el Barnasants no només va ser al Palau, sinó que el festival també va oferir els concerts d'Albert Pla, Antònia Font, Xavier Baró i Seis Pájaros de un Tiro

Més fotografies, a la nostra galeria!

Alba Crespo Rubio

Gemma Humet i Pau Figueres enamoren l'Atelier

foto: Carmen Buades 

A mi m’agrada cantar cançons que conten una història va ser una de les primeres frases amb què Gemma Humet va presentar el duet ahir vespre a l’Atelier. A partir d’aquell moment, més d’una hora i mitja de veu i guitarra van satisfer un públic que, tot i no ser massa nombrós, va desfer-se en aplaudiments després de cada cançó.

Encara que, cap al final, va deixar-se sentir una versió de Kurt Weill, en anglès, les peces que van protagonitzar el concert estaven escrites en castellà, en català i en portuguès. L’idioma no va ser en cap cas un problema per a uns artistes que transmetien tot allò que els inspirava la cançó donant-li un to personal a cada un dels temes. Joan Manel Serrat, Jarabe de Palo, Caetano Veloso, Maria Rita... Tot un seguit d’artistes d’estils molt diversos van passar per la veu de Gemma Humet i la guitarra de Pau Figueres, que es feien seves tant la música com la lletra.

Des d’un escenari senzill, amb dos tamborets i un faristol, Gemma Humet explicava el per què de cada cançó: records de la seva infantesa, un missatge que mai havia estat segura d’haver captat correctament, cançons de tristesa i d’amor. I també, per suposat, les versions de Toti Soler que van significar l’inici d’aquest projecte per al duet amb el treball final de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). La complicitat entre ells era palpable i, combinada amb l’ambient fosc del local, va contribuir a un clima íntim i silenciós que permetia assaborir cada una de les notes.

 

Vídeo: Carmen Buades

Carmen Buades Ávila

Albert Pla convoca la seva 'Manifestación' a L'Hospitalet

L'espectacle teatral serà representat demà divendres al Teatre Joventut

"Tu vida es una puta mierda y lo sabes". Així de contundent es mostra el de Sabadell en l'eslògan de la seva última funció. Amb una posada en escena austera -una pancarta amb el lema esmentat i una guitarra-, Albert Pla escenifica una història d'un home atrapat en una manifestació eterna. El noi que ha quedat amb una noia en una manifestació. S'equivoca de protesta i de cop es troba enmig d'una convocatòria anti-sistema. La manifestació col·lisiona amb una altra en contra de l'avortament, i aviat s'inicien les càrregues policials. Finalment aconsegueix fugir dels aldarulls refugiant-se en una marxa independentista. És impossible escapar de la protesta que col·lapsa la ciutat. 

Albert Pla al Teatre Poliorama:

El xou és pràcticament un monòleg de Pla, que interpreta algunes cançons entremig. En qualsevol cas, no presenta nous temes a la funció, sinó que en redescobreix d'antics com "Todo es mentira" o "Teófilo Garrido", del darrer disc amb Pascal Comelade, Somiatruites (Boa, 2011). La resta són simples esbossos de possibles futures cançons. Pla adopta el seu habitual accentuat caràcter reivindicatiu, i dispara sense escrúpols contra policies, polítics, jutges i banquers.Manté intacte el seu tarannà entremaliat i rebel en un espectacle dirigit per Pepe Miravete i que ha estat presentat en cinc úniques funcions al Teatre Poliorama. Ara surt a girar pel país, amb una primera parada al Teatre Joventut de L'Hospitalet de Llobregat, emmarcat al Barnasants. El concert serà demà divendres a les 21h.

Guillem Jané Casals