Gemma Humet i Pau Figueres enamoren l'Atelier

foto: Carmen Buades 

A mi m’agrada cantar cançons que conten una història va ser una de les primeres frases amb què Gemma Humet va presentar el duet ahir vespre a l’Atelier. A partir d’aquell moment, més d’una hora i mitja de veu i guitarra van satisfer un públic que, tot i no ser massa nombrós, va desfer-se en aplaudiments després de cada cançó.

Encara que, cap al final, va deixar-se sentir una versió de Kurt Weill, en anglès, les peces que van protagonitzar el concert estaven escrites en castellà, en català i en portuguès. L’idioma no va ser en cap cas un problema per a uns artistes que transmetien tot allò que els inspirava la cançó donant-li un to personal a cada un dels temes. Joan Manel Serrat, Jarabe de Palo, Caetano Veloso, Maria Rita... Tot un seguit d’artistes d’estils molt diversos van passar per la veu de Gemma Humet i la guitarra de Pau Figueres, que es feien seves tant la música com la lletra.

Des d’un escenari senzill, amb dos tamborets i un faristol, Gemma Humet explicava el per què de cada cançó: records de la seva infantesa, un missatge que mai havia estat segura d’haver captat correctament, cançons de tristesa i d’amor. I també, per suposat, les versions de Toti Soler que van significar l’inici d’aquest projecte per al duet amb el treball final de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). La complicitat entre ells era palpable i, combinada amb l’ambient fosc del local, va contribuir a un clima íntim i silenciós que permetia assaborir cada una de les notes.

 

Vídeo: Carmen Buades

Carmen Buades Ávila